|
| 
| BOTEY, T. Jacint Barrera i Arenas. Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural. Vol. XXXII Nº 7 (1932). P. 1-3 | | 
| MALUQUER, J. Origen de la ornitología en Cataluña. La Garcilla. Nº 90 (1994). P. 22-24 | | 
| REIG-FERRER, A. Víctor López Seoane (1832-1900) como ornitólogo europeo en el centenario de su fallecimiento: la relación de Víctor López Seoane con Alfredo y Reinaldo Brehm y su importancia para la ornitología ibérica. Ingenium (Sada): Cadernos de historia das ciencias e das técnicas do Grupo Interdisciplinar de Traballo "R. M. Aller". Vol. 7 (2001). P. 345-377 | | 
| REIG-FERRER, A.; FERRER, X. El Viaje ornitológico del príncipe Carlos Luciano Bonaparte (1803-1857) a la Península Ibérica en febrero de 1856. Dins: SEO/BirdLife. Grupo local de Alicante. Anuario ornitológico : 2001-2003. P. 260-271 | | 
| REIG-FERRER, A. Los Viajes ornitológicos de Alfred Brehm a España. Quercus. Nº 219 (mayo 2004). P. 22-26 | | 
| REIG-FERRER, A. Recordando al Dr. Reinaldo Brehm en el 175 aniversario de su nacimiento. Argutorio. Nº 15 (2º semestre 2005). P. 48-55 | | 
| COPETE, J.L. 20 Anys de la publicació del volum Ocells de la Història Natural dels Països Catalans. L'Abellerol: Butlletí de contacte de l'Institut Català d'Ornitologia. Núm. 31 (hivern 2006-2007). P. 8-9 | | 
| FERRER, X. Enrique Balcells i Rocamora (1922-2007) patrici barceloní, científic naturalista enciclopedista. L'Abellerol: Butlletí de contacte de l'Institut Català d'Ornitologia. Núm. 33 (estiu/tardor 2007). P. 7-9 | | 
| REIG-FERRER, A. Hermann Grün (1892-1963) : un naturalista peculiar a terres eivissenques. Es Busqueret. Núm. 17 (novembre 2008). P. 8-16 [Qui ha fet ornitologia a l'arxipèlag?] |
En el Departament de Biologia Animal de la Universitat de Barcelona de forma esporàdica des del 1983 i continuada des del 2000, s'està desenvolupant una modesta línia d'investigació sobre la història de l'ornitologia de Catalunya, dirigida pel Dr. Xavier Ferrer, en estreta col·laboració amb el Dr. Abilio Reig de la Universitat d'Alacant. Treballem en especial la biografia ornitològica dels precursors, però també alguns aspectes de la història més recent. L'objectiu d'aquesta web és divulgar i presentar els treballs d'aquest grup de recerca, recopilar recursos originals propis i aliens així com mostrar recursos d'Internet que ajudin a il·luminar la història de l'ornitologia de Catalunya.
Situació de la Història Ornitològica a Catalunya:
A Catalunya, l'ornitologia com a ciència, mai ha estat estudiada, fins recentment. Malgrat tot en el segle XIX i inicis del XX, alguns precursors cultivaren la seva afició gairebé en solitari i sense continuïtat, lluitant per fer avançar la ciència ornitològica amb resultats desiguals. Ignorància, aïllament respecte a la resta d'ornitòlegs peninsulars i estrangers, autodidactisme i dispersió d'esforços semblen constants que es repeteixen en una història de l'ornitologia de Catalunya que està a les beceroles i de la qual articles de síntesi no se n'han publicat més que un parell de primera aproximació on es dibuixen les línies generals (Ferrer, X., S. Maluquer, J. Maluquer & A. Martínez 1985, i Maluquer 1986). En aquest parell d'articles es desenvolupa amb més precisió aquesta història des de 1954, any de la fundació de la Sociedad Española de Ornitología i de la seva Sección Regional Catalana fita de l'inici de l'ornitologia moderna a casa nostra i de l'assoliment d'una veritable dimensió social.
Malgrat tot sabem molt poca cosa dels precursors en els segles XVIII i XIX així com del desenvolupament de l'ornitologia catalana en la primera meitat del XX. Personatges fonamentals com el farmacèutic Antonio Sánchez Comendador i Pagniucci (1823-1888), el naturalista Mariano Masferrer i Rierola (1856-1923), el botànic Estanislau Vayreda i Vila (1848-1901), el biòleg Josep Fuset i Tubiá (1871-1952), el físic i farmacèutic Jacint Barrera i Arenas (1852-1932), el taxidermista Lluís Soler i Pujol (1871-1923), l'ornitòleg Emili Tarré i Tarré (1858-1918) o el zoòleg Ignasi de Sagarra i de Castellarnau (1890-1940) són molt desconeguts en la seva faceta ornitològica i àdhuc alguns també en la seva biografia.
Altres personatges menors també desconeguts que tingueren un paper protagonista en els inicis d'aquesta disciplina en l'àrea geogràfica catalana, són: Francesc Xavier Bolos i Germà (1773-1884), Joaquim de Mercader i de Belloch (1824-1904), Joan Teixidor i Cos (1838-1885), Bartolomé Puig i de Galup (1826-?), Ignasi Roca i Carchan (1851-c 1931), Arnau de Mercader i Zufía (1852-1932), Francesc de P. de Delás i de Gayolá (1864-1893), Pablo Xavier Areny de Plandolit i de Plandolit (1876-1936), Manuel Mir i Navarro, Vicente Mompó, Alfredo Peña i Martín, Salvador Maluquer i Nicolau (1881-1955), Antonio de Zulueta i Escolano (1885-1971) o Amador Romaní i Guerra (1873-1930).
També cal estudiar el paper jugat per dos pesos pesats de de la zoologia espanyola, Mariano de la Paz Graells i Agüera (1809-1898) i Odón de Buen i del Cos (1863-1945), en la creació i manteniment de las col·leccions ornitològiques i en la formació en aquesta disciplina per part dels llicenciats barcelonins.
Són també gairebé desconeguts els continguts, importància i història de les col·leccions ornitològiques catalanes, entre les quals podem citar a: Gabinete de Història Natural de la Universidad de Barcelona, Real Acadèmia de Cièncias i Arts de Barcelona, Institució Catalana d'Història Natural, Palau Mercader, colecció personal de Mariano Masferrer, colecció Estanislau Vayreda, colecció Amador Romaní, colecció farmacèutics Bolós, colecció Emili Tarré, Real Asociación de Cazadores de Barcelona, i les col·leccions dels principals colegis religiosos.
Altres aspectes a il·luminar són el paper que varen jugar els taxidermistes, colombòfils, farmacèutics i botànics en el desenvolupament de l'ornitologia durant el s. XIX i les primeres dècades del s. XX, així com el pas d'ornitòlegs estrangers per terres catalanes, i la seva contribució al coneixement d'aquesta ciència aquí, que de passada val a dir que fou mínima. Entre els ornitòlegs de prestigi que passejaren per Catalunya cal destacar el príncep Charles Lucien Bonaparte (1803-1857), Alfred Brehm (1829-1884), Reinhold Brehm (1830-1891), Howard Saunders (1835-1907), Lord Lilford (1833-1896) i Harry Forbes Witheby (1872-1944) com a més importants.
Finalment, a més dels personatges que acabem de mencionar, n'hem inclòs d'altres, relacionats també amb la història de l'ornitologia catalana. Els trobareu dins l'apartat Personatges
Inici
FERRER, X.; MALUQUER, S.; MALUQUER, J.; MARTINEZ, A. L'Ornitologia a Catalunya. Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural. Núm. 50 (1985). P. 187-197 MALUQUER, J. Aspectes històrics dels estudis ornitològics als Països Catalans. Dins: FERRER, X.; MARTINEZ, A.; MUNTANER, J., (ed.). Història natural dels Països Catalans. Vol. 12: Ocells. P. 44-60. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1986
Inici
Col·lecció Històrica de la Universitat de Barcelona: Disposa dels exemplars més antics de Catalunya i correspon a la col·lecció que en els escrits dels segles XIX i XX es denomina "Gabinete de Historia Natural" [de la Universitat de Barcelona] creat el 1847 pel catedràtic Dr. Antonio Sánchez Comendador i Pagniucci (1823-1888). Actualment, aquesta col·lecció es conserva en el Centre de Recursos de Biodiversitat Animal (CRBA), ubicat a la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona
Inici
Articles:
Inici
Articles: BOTEY, T. Jacint Barrera i Arenas. Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural. Vol. XXXII Nº 7 (1932). P. 1-3
| 
|
Llibres:
Inici
Articles:
Inici
Articles:
Inici
Articles:
Inici
Enllaços:
Inici
Breu presentació:
En la història recent de l'ornitologia catalana, Salvador Filella apareix com una figura clau en relació a la seva capacitat organitzadora de la activitat ornitològica juvenil, durant la dècada dels setanta. Taxidermista en el Museu de Zoologia de Barcelona i tècnic del Parc Zoològic de Barcelona, lliurà mols pocs testimonis escrits ornitològics. El seu paper, però, com a organitzador, tant de la prospecció ornitològica sistemàtica de Catalunya (gairebé 2000 campanyes en 10 anys) com en especial del reclutament, ensinistrament i potenciació dels joves mitjançant la creació i expansió de la secció ornitològica del Museu de Zoologia entre 1970 i 1977, esdevingué el planter dels dirigents que en la dècada dels vuitanta pujarien l'ornitologia catalana al nivell professional.
El seu paper fou també molt important entre 1975 i 1989 en l'apartat conservacionista mitjançant DEPANA (Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural), de la que fou secretari general des de 1976 fins 1989.
Articles:
Inici
Articles: Enllaços:
Inici
Articles:
Enllaços:
Articles:
Articles:
Articles: Enllaços: Fons Ramon Margalef López: Aplega tota l'obra científica del Dr. Margalef. Inclou també documents que fan referència a la seva persona i/o a la seva obra. Biblioteca de Biologia de la Universitat de Barcelona
Dr. Ramon Margalef: pàgina en memòria del Dr. Margalef. Departament de Biologia de la Universitat de Barcelona
Ramon Margalef (1919-2004): Recull extens de publicacions i documents sobre el personatge i la seva obra. By Francesc Peters of the Institut de Ciències del Mar, CMIMA (CSIC) in Barcelona
Ramon Margalef López: Biografia, Galeria d'Imatges, Obres principals. Institut d'Estudis Catalans. Secció de Ciències Biològiques. (En català i anglès)
Inici
Articles: Enllaços: Arxiu d'Imatges: feu clic damunt de "Masferrer"; hi trobareu els seus treballs fotogràfics. Arxiu Històric Comarcal d'Osona.
Inici
Enllaços:
Articles:
Articles: Enllaços: Anatomical models 1. George Eastman House. International Museum of Photography and Film: Photography Collections On Line
Anatomical models 2. George Eastman House. International Museum of Photography and Film: Photography Collections On Line
Inici
Articles: Enllaços:
Inici
Breu presetació: (Informació extreta de Rafael Sánchez Pérez)
Guàrdia civil destinat a L'Havana a finals del s. XIX coincidint amb la Guerra de la Independència cubana i que hi restà fins a finals dels anys vint (amb posterioritat al 1927), quan tornà a Godelleta on va arribar a ser alcalde i on va morir a causa de una malaltia respiratòria.
Cap a 1926-27 va descobrir 3 espècies d'aus cubanes (Ferminia cerverai, Torreornis inexpectata, Cyanolimnas cerverai) a la "ciénaga de Zapata". A més dels seus descobriments ornitològics, fou un gran coneixedor de l'entomologia cubana i un gran dibuixant.
Inici
| FERRER, X.; MALUQUER, S.; MALUQUER, J.; MARTINEZ, A. L'Ornitologia a Catalunya. Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural. Núm. 50 (1985). P. 187-197
| | | | 
| | | 
| | | | | | | | | | | | | | | | | | 
|
Inici
| BOTEY, T. Jacint Barrera i Arenas. Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural. Vol. XXXII Nº 7 (1932). P. 1-3
| 
| | FERRER, X.; MALUQUER, S.; MALUQUER, J.; MARTINEZ, A. L'Ornitologia a Catalunya. Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural. Núm. 50 (1985). P. 187-197
| | | | 
| | | | | | | | | | | | 
| | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | 
| | | | | | 
| | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | 
| | | | | | 
| | | 
| | | 
|
Inici
Ornithological books online. Llibres sencers digitalitzats, tant moderns com clàssics (Audoubon, Bonaparte, Cuvier, Buffon, etc.) Tommy Tyrberg Scientia Digital: biblioteca virtual sobre ciències, especialitzada en textos del segle XIX. Universidad de León; Francisco Javier Vaamonde Prieto
Inici
Oscar Gordo, Eva Ribes, Miquel Vila, Manel Ibáñez (Biblioteca de Biologia de la Universitat de Barcelona), Josep Casals (Biblioteca de Catalunya), Josep M. Camarasa, Julio Gómez-Alba, Jaume Josa, Joan Vallès, Mercè Durfort, Salvador Maluquer i Maluquer, Joaquim Maluquer i Sostres, Raül Aymí, Eulàlia García y Franquesa, Juana Molina (CSIC), Joaquín Díaz (Archivo Central MEC), Gregorio Redondo (Archivo de Salamanca), Amparo Soriano (Innovació, Recerca i Desenvolupament Educatiu d'Andorra), Isidre Prades, Joaquim Gutiérrez (Universitat de Barcelona).
Els continguts d'aquest web són responsabilitat de Xavier Ferrer, amb la col·laboració de la Biblioteca de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona. S'agraïrà la comunicació d'errades, suggeriments i informació nova, a l'adreça xferrer@ub.edu
NOTA: Tots els articles citats en aquesta pàgina estan en format PDF. Per a visualitzar-los cal tenir instal·lat el visor Adobe Acrobat Reader. Podeu descarregar-lo de manera gratuïta.
Inici
|