El Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona fou el segon creat a Espanya, l’any 1760, després del de Cadis, dins el context d’auge de les acadèmies científiques i de l’esperit de la il·lustració.

Cal recordar que unes dècades abans, totes les universitats de Catalunya havien sigut clausurades i només funcionava la que es va fundar a Cervera. Així doncs, el Reial Col·legi, juntament amb aquesta Universitat, eren les úniques institucions on es podien portar a terme estudis de medicina. Les dues mantenien una estreta relació i els estudiants de medicina de la Universitat de Cervera havien de practicar anatomia al Col·legi.

El programa acadèmic que oferia el Col·legi era diferent de l’educació tradicional de cirurgia. El fet de trobar-se el Col·legi al costat de l’Hospital de la Santa Creu creava una relació molt estreta entre ambdues institucions que permetia als estudiants posar en pràctica els seus coneixements. En aquest nou plantejament acadèmic, apareixen les Juntes Literàries, dissertacions que havien de ser llegides i després comentades en sessions públiques amb l’assistència tant dels estudiants com dels professors. Al cap d’una setmana de la lectura, un altre professor era l’encarregat de fer una crítica a la dissertació i al final de la sessió, els professors havien de fer un petit comentari. Les Juntes, doncs, ens aporten un testimoni molt important per entendre l’ensenyament de les ciències mèdiques en aquella època.

El paper de les Juntas Literarias en acadèmies i centres docents durant tot el segle XVIII actuà com a motor de progrés i extensió dels coneixements mèdics, no només dins el marc purament docent de la cirurgia, sinó que tenien una ambició més àmplia d’aplicació d’aquests coneixements a la pràctica mèdica, tal com es reflecteix en els estatuts de 1764 del Col·legi de Barcelona, on s’indiquen normes per a la seva celebració.

“Los maestros profesores procurarán notar y escribir todas las observaciones de los casos que lo merezcan y conspiren a la cabal enseñanza y después cada uno por su turno las leerá en forma de disertación, recogiendo los casos semejantes que se hallen en los libros para los sabados de cada semana á la hora que destinare dicho maestro Vice-presidente. A estas concurrencias deberan concurrir todos los maestros del colegio, los cirujanos de la armada, cirujanos de ambas ciudades, de buena aplicación y zelo que quieran asistir, pero de ningun modo faltarán a esta lectura los discípulos por su grande importancia y se pondrá cartel a la puerta del colegio con expresión del asunto que se trata, para la inteligencia del público. Concluida dicha lectura, y bien impuestos en ella sus concurrentes, se nombrarán dos maestros para que la examinen, aunque no sean profesores del colegio y expongan todos los reparos por escrito a continuación de las mismas observaciones las quales se volverán a leer despues en el sabado siguiente para que examinada por todos los maestros, tanta la observación como los reparos que hayan puesto, pueden determinar lo que tuvieren por mas fundado para otra vez que se ofrezca semejante caso; esta determinación se escribirá con claridad y expresion de las razones que inclinen a ella por el secretario en un libro de observaciones, que a este fin se destinará con el objeto de que en todos tiempos consten y sirvan de adelantamiento á la cirugia y de utilidad y alivio a los maestros sucesivos”.