Doctorat Honoris Causa (2-10-1979)
Lliçó introductòria sobre la concepció cívica de l'artista
En adreçar-me a aquesta Universitat de Barcelona
que em confereix l'alt honor d'acollir-me avui entre els
seus mestres, em pertoca en primer lloc de donar-vos
a tots les gràcies, d'expressar-vos la més sincera gratitud per haver-me donat
un lloc dintre d'aquesta institució en la qual homes tan diversos i en èpoques
tan diferents, des d'un Milà i Fontanals fins a un Pere
Bosch Gimpera, han fet tant per a construir i enaltir
la vida cultural de Catalunya.
Tothom sap que no és la meva especialitat expressar-me
amb el llenguatge verbal. El meu llenguatge és
el visual, de la pintura, i és amb ell que he intentat de
dir, tot al llarg de la meva vida, allò que pensava i
sentia, allò que em semblava que calia que digués.
Per això, més que presentar-vos avui una lliçó feta
de paraules, voldria que amb la vostra memòria recordéssiu la meva obra
pictòrica i poguéssiu trobar en
ella tot allò que no sabria dir-vos d'una altra manera.
Malgrat tot, potser valdria la pena d'aprofitar
aquesta ocasió solemne per a precisar alguna cosa, si
no ja per intentar d'explicar l'obra, que no és feina
meva, per a intentar d'explicar algunes de les raons
profundes de la meva actitud humana, perquè és dintre de
les actituds humanes que tota obra d'art té les
arrels.
Que quan els altres, al seu volt, treballen positivament en tota mena
d'empreses al servei dels homes
en general i particularment del seu poble i de la realització completa de la
seva història, cal que l'artista
no se senti gens apartat de totes aquestes iniciatives
ni de tots aquests esforços i doni a uns i altres el seu
suport, el de la seva presència personal i el de l'eficàcia que la seva obra
pugui tenir.
Estic content de poder tenir l'ocasió de fer ressonar en aquesta sala,
carregada ja d'un segle d'història
del nostre país, aquestes paraules de solidaritat humana, de fidelitat a la
terra, de diàleg directe fora de
les fronteres de la societat dividida en classes, i de
lliurament a l'empresa de la llibertat.
M'atreveixo a pensar que, si em feu l'alt honor que
avui em feu d'acollir-me en aquesta Universitat, és
perquè aquesta Universitat està diposada també a fer
seus aquests propòsits i perquè, per a vosaltres com
per a mi, els propòsits van vitalment units a l'esperança.
Moltes gràcies.
|
