Ens trobem reunits a la Universitat de Barcelona, que acull amb goig la docta assemblea del Congrés Internacional de Bibliofília i li presenta una mostra de les riqueses bibliòfiles i bibliogràfiques que reuneix en el seu si. La bibliofília pot semblar als ulls profans un col·leccionisme de persones amb possibles. Però sabem de sobres que és molt més. El col·leccionista simplement recull el més possible del que li fa goig de conservar. El bibliòfil no es limita de cap manera a aplegar llibres en nombre. En busca la qualitat, la que li ve del text, o de l'autor, o de les il·lustracions que pot dur o també de la riquesa i l'art de la relligadura. Com s'ha dit, la bibliofília és fruit del refinament cultural.

Una biblioteca, i menys una d'universitària, no és de per si una entitat bibliòfila. Si ho ha esdevingut ha estat quasi sempre per raons col·laterals. La de la Universitat de Barcelona, per exemple, posseeix un grapat considerable d'obres que farien les delícies de molts bibliòfils. En gran part li han arribat fruit del treball d'amants dels llibres que per evitar que a la seva mort les seves col·leccions es desmembressin les havien donat en vida a biblioteques conventuals barcelonines, molt sovint amb dues condicions. Que el convent no desmembrés la col·lecció i que la guardés no exclusivament per ús dels membres del convent, sinó que la posés al servei dels estudiosos. Els convents ho compliren de manera que fins a l'hora de la supressió dels convents el 1835, les úniques biblioteques públiques de Barcelona eren biblioteques conventuals. En ser suprimits els convents, a conseqüència de les lleis desamortitzadores, els seus béns anaren a parar a mans de l'Estat, que diposità les biblioteques conventuals de la ciutat a la biblioteca de la universitat. Per això podem afirmar que la biblioteca de la Universitat de Barcelona és l'hereva de diversos bibliòfils, sobretot de l'època de l'humanisme, del renaixement i del barroc.

Els llibres presentats a l'exposició en són una mostra. Hi trobem des de llibres que pertanyien a famílies reials, volums prominents de diversos personatges de l'humanisme català, com els canonges Josep Jeroni Besora i Manuel de Montsuar, tots dos presidents de la Generalitat de Catalunya pel braç eclesiàstic, el bisbe i cardenal Jeroni Margarit, l'arxiver reial Pere Miquel Carbonell, o el dominicà P. Tomàs Ripoll.

L'exposició l'hem estructurada en cinc seccions: El món clàssic i religiós, La terra, el cel i la medicina, La ciència i l'art, El goig de viure i Les belles arts.

I. El món clàssic i religiós

A la primera secció del món clàssic i religiós hi presentem dues obres de Ciceró, una manuscrita i l'altra incunable. El manuscrit, amb una perfecta lletra humanística de finals del segle XIV, conté els tres llibres del De officiis, el De paradoxis i el De somno Scipionis (o sisè llibre del De Republica). Cada un dels tres llibres del De officiis i el principi de les altres dues obres estan ricament ornats amb una gran caplletra-orla amb representacions de putti, animals i ocells; completa l'embelliment del volum una munió de petites caplletres daurades ornamentades amb blau i vermell. L'enquadernació, contemporània, és de pell fosca amb ornamentació d'estil mudèjar i amb restes de decoració d'oripell. La biblioteca conventual d'on prové és la del convent de sant Josep dels carmelitans descalços de Barcelona, la més rica en manuscrits de les de Barcelona i probablement era del fons del canonge Besora. Josep Jeroni Besora, natural de Barcelona i canonge de Lleida, humanista i bibliòfil, fou diputat i president de la Generalitat de Catalunya pel braç eclesiàstic l'any 1656. Home d'una vasta cultura, molt relacionat amb el món cultural de l'època i gran bibliòfil. En vida llegà la seva biblioteca, que constava de 5567 llibres, entre manuscrits i impresos, a la biblioteca del convent de Sant Josep amb la condició que fos pública.

L'altre Ciceró és una de les joies més preuades de la biblioteca. Es tracta del primer incunable sortit de les premses italianes. Els impressors alemanys Conrad Sweynheim i Arnold Pannartz abans d'establir-se a Roma, i probablement per tenir més prestigi en presentar-s'hi, passaren una temporada mostrant el nou invent de la impremta al monestir benedictí de Subiaco, al Lazio, que en aquell moment comptava amb una nombrosa colònia de monjos alemanys. Hi imprimiren diverses obres. Sabem que el 29 d'octubre de 1465 hi imprimiren un Lactanci. En canvi no se sap la data d'impressió del De oratore, però consta documentalment que Carlo Fumagalli, al segle XIX, comprà un exemplar del De oratore que duia una nota manuscrita a la darrera pàgina on constava que l'erudit Antonio Tridentone l'havia corregit el dia 30 de setembre de 1465, cosa que indica que un mes abans de la impressió del Lactanci ja estava imprès el De Oratore, que passa a ser així el primer llibre sortit de la impremta de Subiaco i, per tant, d'Itàlia. Aquest exemplar de Fumagalli amb la nota de la correcció va ser comprat després pel Gewerbemuseum de Leipzig i destruït per un bombardeig durant la segona guerra mundial. El De Oratore de Subiaco és imprès amb el mateix tipus de lletra que hem trobat en el Ciceró manuscrit, però ara fos en tipus mòbils. La impressió és feta sobre un paper de qualitat excel·lent i amb una caixa que deixa uns amplis marges que donen una gran bellesa al conjunt. Prové del convent de Sant Josep de Barcelona i possiblement del fons del canonge Besora. De Sèneca en presentem unes Opera Philosophica impreses a Nàpols el 1475. És un incunable dels primitius, però el mostrem per unes raons extrínseques. Havia pertangut a un altre bibliòfil barceloní, l'historiador i arxiver reial Pere Miquel Carbonell, home de gran cultura i, com a bon arxiver, d'una bella cal·ligrafia, palesa en tots els seus llibres. Aquest incunable n'és un exemple. Al principi conté manuscrita de la mà de Carbonell una carta de dedicació d'aquest exemplar a fra Francesc Segarra del convent de framenors de Barcelona datada l'any 1486. Al final del volum, en unes notes que s'acostumen a trobar en els llibres de Carbonell, consta el nom del llibreter que li vengué, que n'ha pagat el preu i que, en aquest cas concret, el cost del llibre fou menor que el que gastà en relligar-lo i ornamentar-lo. Al primer full hi ha una bella caplletra i el seu escut d'armes. En una nota al final del volum, escrita vint-i-cinc anys després, diu que l'ha trobat "deturpatum et male tractatum in aliquibus eius partibus" i es proposa de reparar-lo.

Un altre clàssic és el Virgili imprès a Venècia el 1470. És la tercera edició incunable d'aquest autor i la primera que duu data d'impressió. Arribà a la biblioteca per donació del jurista Pere Joan Finestres i de Monsalvo, catedràtic de la Universitat de Cervera, de l'època de la Il·lustració. No sabem com va arribar a les seves mans, però l'escut d'armes amb el toisó d'or que figura en les dues orles conservades demostra que havia estat possessió de Felip I, el Bell, de Castella, com a comte de Charolais, abans de casar-se amb Joana la Boja, filla dels Reis Catòlics, o, menys versemblantment del seu pare l'emperador Maximilià I d'Àustria després de casar-se amb Maria de Borgonya i abans de cenyir la corona imperial, època en què comparteix l'escut nobiliari amb el del seu fill. Es tracta d'un exemplar de luxe imprès en bella lletra romana sobre pergamí (part de l'edició es feu en paper). La portada i els folis corresponents al principi de les Èglogues i a cada un dels quatre llibres de les Geòrgiques i els dotze de l'Eneida, tenien orles envoltant el text. De totes elles només se'n conserven les que corresponen al quart i al novè llibre de l'Eneida. Esparses per tot el volum hi ha una munió de petites caplletres i petites ornamentacions.

És curiosa la història de dos altres manuscrits presentats en aquesta mateixa secció. Un és el De evangelica preparatione d'Eusebi de Cesarea traduït per Jordi de Trebisonda i l'altre les Cronicae de Sozomè de Pistoia. La història els ha reunit de nou a la nostra biblioteca provinents de dos convents diferents de Barcelona i que havien format part de la biblioteca de l'eclesiàstic, humanista, polític i bibliòfil bisbe de Girona, cardenal Joan Margarit i de Pau, persona estretament vinculada amb l'humanisme italià. Els havia comprat al llibreter florentí Vespasiano da Bisticci, anomenat en el seu temps "princeps omnium librariorum", proveïdor entre altres dels Medici, dels Este, d'Alfons el Magnànim, de Maties Corví, etc. La impremta el va agafar desprevingut i no va saber pair el nou descobriment, de manera que abandonà el seu negoci florent, es retirà i es dedicà a escriure les vides dels personatges que havia conegut al llarg de la seva vida, entre ells la del cardenal Margarit. Margarit va fer adornar els seus manuscrits, aquests dos en concret, amb el seu escut d'armes dins unes belles orles que emmarquen tot el primer foli, la del Sozomè molt més bella i acurada. La biblioteca de la universitat conserva dos altres manuscrits i dos més de probables provinents de la del cardenal Margarit que a la seva mort fou dispersada i venuda en subhasta i que li han arribat per diversos conductes. L'Eusebi prové del convent de caputxins de Barcelona i el Sozomè del de Sant Josep i del canonge Besora. Una nota del mateix canonge conservada en el manuscrit el relaciona amb l'Eusebi que havia vist a la biblioteca dels caputxins.

Del món pròpiament religiós en presentem dos exemplars. Un bell diurnal del segle XV amb l'ornamentació típica dels llibres d'hores, escrit sobre pergamí amb lletra gòtica. Les orles i miniatures, segons Bohigas, semblen del cercle de pintors influïts per Bernat Martorell. Les orles hi són en gran nombre amb profusió de representacions molt interessants del bestiari medieval i d'altres figures amb molta varietat de color. Quant a la procedència només se sap que ve del convent dels carmelites descalços i és probable que formés part del llegat del canonge Besora.

L'altre i darrer volum d'aquesta secció és un magnífic exemplar de la rara edició incunable del Breviari de Lleida. És el primer llibre sortit de la impremta d'aquesta ciutat. Està imprès sobre pergamí i té les lletres capitals manuscrites alternant el vermell i el blau. Al full del principi del breviari, i al començ de cada una de les quatre parts hi ha una gran lletra capital amb or, blau i vermell. L'escut d'armes, que trobem en un parell de folis, ens diu que era propietat del canonge i polític Manuel de Montsuar que fou el principal impulsor de l'establiment de la impremta a la ciutat de Lleida. Montsuar havia estat president de la Generalitat de Catalunya durant el trienni 1461-1463. De Montsuar degué passar a mans del canonge Besora i d'ell al convent de Sant Josep de Barcelona.

II. La terra, el cel i la medicina

Comença la segona secció de l'exposició amb la Crònica del Rei Jaume I de Catalunya-Aragó, que brilla amb llum pròpia tant pel contingut del manuscrit i el seu significat, com per la història del volum en concret. És la crònica autobiogràfica del rei. S'hi diferencien clarament dues parts. La primera, d'un llenguatge molt viu, narrat en primera persona, dictada probablement pel mateix rei als amanuenses de palau. A la segona part la narració és en tercera persona i és possiblement una reelaboració de la història a partir de les cròniques existents a l'arxiu reial. L'exemplar original és perdut i aquest n'és la còpia que en podríem dir oficial. Està datada al monestir de Poblet el 17 de setembre de 1343, escrita per Celestí Destorrents. Hi ha 13 caplletres inicials amb la figura del rei en diverses posicions que donen origen a orles que ornamenten la pàgina i al f. 27 hi ha una miniatura amb la representació d'un banquet durant el qual es decidí la conquesta de Mallorca. Formava part de la biblioteca del canonge Besora que llegà al convent dels carmelitans descalços de Barcelona.

A la mateixa secció hi trobem dues obres interessants per l'heràldica. Una és una història del concili de Constança, impresa a Augsburg el 1536, profusament il·lustrada amb xilografies que representen personatges i fets del concili i els escuts nobiliaris de tots els participants. També formava part de la biblioteca del convent de Sant Josep. L'altra, és obra de l'arxiver de la catedral de Barcelona i historiador Francesc Tarafa. És una anomenada Crònica dels cavallers catalans amb la reproducció acolorida dels seus escuts d'armes. Prové de la biblioteca dels dominicans de Barcelona.

Les mostres de l'apartat de geografia són tres obres de capital importància: El bellíssim exemplar de l'Astronomicum Caesareum, de Peter Bennewitz, conegut per la llatinització del seu nom com a Petrus Apianus/Pere Apià, matemàtic, geògraf i astrònom. Aquesta obra ha estat considerada com a l'imprès més espectacular del segle XVI. És una de les obres cimeres de la impremta per la bellesa i la riquesa de l'ornamentació, per les esferes movibles, pels instruments científics que hi ha representats i pel colorit dels gravats, tot fet al mateix taller d'impressió propi de l'autor. Aquesta obra fa honor tant a la investigació com a la tipografia. El resultat és un exemplar perfecte. Tot el volum combina text i imatge amb jocs de formes i de colors. Apià alhora que hi presenta els instruments que ell mateix havia fet per a les seves investigacions hi explica la manera de construir-los. Gran part de l'obra està consagrada a l'astrologia, a la qual es dedicaven normalment els astrònoms del segle XVI. L'edició va ser costejada per l'emperador Carles V, de qui Pere Apià era l'astrònom i l'astròleg oficial. Prové del convent de santa Caterina dels frares dominicans de Barcelona, i probablement de la biblioteca de fr. Tomàs Ripoll, que fou superior general de l'orde durant llarg temps. Als 92 anys morí a Roma, on havia format una gran biblioteca d'uns 22.000 volums, aplegant nombroses edicions sortides dels grans centres europeus d'impressió durant els segles xvii i xviii, i que en morir llegà al seu convent de Santa Caterina de Barcelona. No cal insistir en la importància dels geògrafs Mercator i Blaeu. Del primer en presentem un exemplar extraordinari del seu Atlas bellament il·luminat. En aquesta edició de Mercator es publicà per primera vegada el mapa del Pol Nord representat en forma de quatre illes d'acord amb la relació del monjo anglès del segle XIV Nicolau de Lynn. Prové del convent de Santa Caterina i del fons de fr. Tomàs Ripoll. També està il·luminat i prové de Santa Caterina, el volum I de l'edició castellana de l'Atlas Maior de Blaeu. Aquesta edició mai no va ser completada, en part a conseqüència de l'incendi que arrasà la gran impremta de Blaeu la nit del 22 al 23 de febrer de 1672, que malmeté la majoria de les planxes.

De les dues obres de medicina presentades i també bellament acolorides, una és el clàssic de l'herborística medicinal Hortus sanitatis en la seva traducció alemanya. No conserva cap senyal de possessió, però tot l'incunable presenta abundants notes marginals en alemany, cosa que indica un antic possessor d'aquesta llengua. L'altra és la cèlebre Historia stirpium de Leonhart Fuchs.

Aquesta secció la clou l'obra Historia de la composición del cuerpo humano de Juan Valverde de Amusco. Valverde havia estudiat medicina a Pàdua i fou a Roma el metge del cardenal Juan de Toledo.

III. La ciència i l'art

La secció de ciència i art està representada per sis obres provinents algunes amb certesa i les altres probablement, de la biblioteca del dominicà fra Tomàs Ripoll. Hi ha un exemplar de l'Art de faire le papier de Joseph-Jerôme Le Français de Lalande. És una bella publicació editada el 1761 que forma part de la sèrie Description des arts et métiers de l'Académie des Sciences de París. De l'Encyclopédie de Diderot i d'Alembert en presentem el volum 7 de planxes que conté les làmines, entre altres oficis, de la impremta i del gravat. Forma part de la col·lecció sencera de l'Encyclopédie que posseeix la biblioteca, bellament enquadernada en pasta espanyola amb ornamentació gofrada i daurada i amb els talls també daurats. Una altra obra presentada és el volum corresponent a l'any 1704 del Journal des Sçavants que es publicà entre 1665 i 1928 amb algunes interrupcions. Està enquadernat en pell amb ornamentació que conserva restes de daurat. Els talls estan estergits en vermell i negre.

Unes altres obres d'aquesta secció, d'un estil molt diferent, són un dels volums, el tercer, de l'obra Le pitture antiche di Ercolano e contorni incise con qualche spiegazione, imprès a Nàpols el 1762. L'altra és la molt curiosa i valuosa obra de Domenico Fontana Della trasportatione dell'obelisco Vaticano, imprès a Roma el 1590. Parla amb tot detall de text i de gravat de l'aixecament, el transport i la col·locació de l'obelisc al centre de la nova plaça de Sant Pere del Vaticà i de les obres fetes a Roma durant el pontificat de Sixt Vè.

Les darreres obres d'aquesta secció són una edició de I quattro libri dell'architettura de Palladio i un esplèndid volum de gravats d'Annibale Carracci amb 80 representacions dels oficis populars que a l'època de Carracci es veien pels carrers de Roma. Clou la secció una edició ja expressament de bibliòfil: El Càntic del Sol amb gravats i la signatura autògrafa del pintor Joan Miró.

IV. El goig de viure

La secció següent de l'exposició l'hem titulada "El goig de viure". Els llibres de música, de cuina i d'escacs provenen de Santa Caterina. El primer de música és un volum amb dues obres impreses el segle XVI. L'una és el Libro de música de vihuela intitulado Silva de sirenas d'Enriquez de Valderrábano. L'altre és un curiós volumet amb les Contradances que tingueren lloc a Barcelona durant el ball de disfresses del carnaval de 1768.

Un altre manuscrit important de la nostra biblioteca és el Llibre de Sent Soví, cèlebre llibre de receptes de cuina, que figura amb personalitat pròpia al costat dels més antics receptaris medievals europeus de cuina. És la darrera part d'un volum miscel·lani que conté també, a més d'altres tractats, un tractat de falconeria (Tractat dels aucells de caça), un de receptes de perfums (Flors de receptes del tresor de beutat), i un altre de receptes de pastisseria (De totes maneres de confits). D'aquest important manuscrit que conté 220 receptes de cuina, se'n conserva una altra versió més reduïda a la Biblioteca de la Universitat de València que prové del convent dels dominicans d'aquella ciutat.

Un altre important llibre de cuina, aquest ja imprès, és el Libre de doctrina pera ben servir, de tallar y del art del coch, ço és de qualsevol manera de potages y salses, de Robert de Nola, cuiner de la cort de Nàpols.

És interessant i rar el petit llibret de Damiano d'Odemira Libro da imparare a giocare a scachi et de bellitissimi partiti, imprès a Roma a principis del segle XVI.

De literatura en presentem tres exemples. El primer és un Cancionero castellano , manuscrit remarcable de finals del segle XV amb composicions de Juan de Mena, Gómez Manrique, Pedro Guzmán y Alonso de Córdoba. Alguna de les composicions no es coneixen per cap altra manuscrit. Prové del convent de Sant Josep i probablement del canonge Besora.

Un altre testimoni literari, aquest cop imprès, és una composició amb el títol Tres famosíssimos romances sobre la batalla de Lepanto. El presentem més que per la importància d'aquest fulletó, pel fet de formar part d'un volum miscel·lani amb un conjunt de 82 composicions en prosa i en vers, dels segles XVI i XVII.

La darrera de les obres literàries és un rar i curiós manuscrit que conté pràcticament la poesia completa en persa, i també les poesies en turc, d'un dels més destacats poetes perses, Mîrzâ Muhammad 'Alî Sâ'ib. Saïb, nascut el 1601 i educat a Esfahan entre els anys 1629 i 1633, va viatjar a l'Índia on fou rebut a la cort del Shah Jahn i va residir a Kabul i a Caixmir. De retorn a Pèrsia, el Shah Abbas II li donà el títol de Rei dels Poetes. Morí el 1677 a Esfahan. Entre la seva poesia, plena d'aforismes i proverbis, destaca el poema èpic que narra una campanya contra Qandahar. El manuscrit està escrit sobre pergamí amb una rica ornamentació daurada i vermella a les dues primeres pàgines. Totes les poesies estan dins de requadres en or. L'enquadernació és en cuir vermell, amb ferros en fred, contemporània del manuscrit. Al colofó hi figura el nom del copista, Mustafà al.Tayyí. No hi ha cap senyal que n'indiqui la procedència, però es probable que provingui del convent dels dominicans de Barcelona on durant el segle XVIII hi havia grans especialistes en llengües orientals.

V. Les belles arts

La darrera de les seccions de l'exposició està dedicada a les belles arts i a un cas concret i curiós de bibliofília. Les primeres obres presentades són mostres d'enquadernació. La primera és la de l'obra de Paolo Giovio, Elogia virorum bellica virtute illustrium, impresa a Basilea el 1561. És una relligadura francesa à la fanfare, amb ferros aldins que té un medalló central amb la divisa "Patriae et amicis" a la tapa anterior i la data MDLXVIII a la posterior, tot daurat; els talls també són daurats.

Una altra relligadura és de l'obra de Manoel da Anunciaçao Annunciaçoes evangelicas em varios assumptos divididas impresa a Lisboa el 1745. És una enquadernació de marroquí vermell amb doble enquadrament i centre profusament decorat amb motius vegetals.

La darrera de les enquadernacions que presentem és la relligadura del manuscrit que conté la butlla del Papa Climent XII confirmant l'erecció i els privilegis concedits pel rei Felip V a la Universitat de Cervera. És una relligadura de l'any 1730, barroca, de vellut carmesí sobre posts amb cantoneres i ornamentació de plata; al centre de la tapa anterior hi ha l'escut del papa Climent XII i a la posterior, el del rei Felip V, ambdós repujats en plata.

Els dos darrers volums de la secció tenen una relació directa amb la bibliofília. El primer és una edició del De rerum natura de Lucreci, editat per Syvert Haverkamp i imprès a Leiden per Jan Wandelaar. És la primera edició numerada de la història. Se'n tiraren només 820 exemplars i amb la intenció de no reeditar-lo, per tal de mantenir-ne el valor, tal com afirmen en una nota al final del primer volum l'editor i l'impressor. El nostre exemplar és el número 414 i porta les signatures autògrafes de l'editor literari Haverkamp i de l'impressor Wandelaar. Prové del convent de Santa Caterina de Barcelona.

L'altre exemplar de bibliofília és l'obra en tres volums del bibliògraf Pere Bohigas La ilustración y la decoración del libro manuscrito en Cataluña, editada per l'Associació de Bibliòfils de Barcelona els anys 1959, 1965 i 1967.

Clou l'exposició un exemplar de la important col·lecció de gravats i estampes de la Biblioteca de la Universitat. Molts dels gravats de la col·lecció provenen d'una donació de duplicats de la Biblioteca Nacional de Madrid. El que presentem és un gravat de l'arquitecte i gravador Giambattista Piranesi, Villa Panfili fuori di porta S. Pancrazio, que forma part de la col·lecció de Vedute di Roma, publicada des del 1746. Aquest gravat no porta el segell de la Biblioteca Nacional i això, junt amb el fet de ser un gravat italià, fa pensar en la possibilitat que provingui dels fons de fr. Tomàs Ripoll que sabem que donà també gravats.

Conferència a càrrec de Jordi Torra, responsable de l'àrea de Reserva de la BUB