|
|
|
Origens de la Traumatologia moderna. El fons a la Biblioteca de Medicina
La Biblioteca de Medicina, amb la col·laboració del Professor Dr. Alfons Fernández Sabaté, us presenta una part del seu fons retrospectiu sobre traumatologia, amb una visió històrica que explica el seu origen i introducció al nostre país.
Podeu visitar-la a la 7a planta de la Biblioteca de Medicina del 28 de març al 30 de juny.
|
La traumatologia moderna s'inicia amb l'obra del Prof. Lorenz Böhler a Viena, i fou coneguda en els anys 30 pel Prof. Joaquim Trias i Pujol. El seu deixeble el Prof. Francesc Jimeno i Vidal fou becat per a estudiar amb Böhler. Al retornar ensenyà i practicà les noves tècniques al servei d'urgències de l'Hospital Clínic. La Guerra Civil Espanyola fou un motiu determinant pel desenvolupament de la traumatologia. A l'Hospital Militar de Madrid, el Prof. Manuel Bastos Ansart aplicà els mateixos mètodes a l'Hospital Militar de Madrid. Des de Barcelona s'expandí a Espanya i a Hispanoamèrica. Des de l'exili, el Prof. Josep Trueta des de Oxford la va sistematitzar i va fer-la conèixer en el mon anglòfon durant la Segona Guerra Mundial. Posteriorment, els professors Pere Piulachs i Oliva i Francesc Domènech i Alsina van continuar extenent aquesta pràctica. |
Dr. Lorenz Böhler |
Cirurgià nascut a Àustria el 1885. El 1914, estant als Estats Units visitant hospitals de reconegut prestigi, el seu país el reclamà com a oficial mèdic en esclatar la Primera Guerra Mundial. Destinat en el front del Tirol, va obtenir una gran experiència en el tractament de les fractures i de les ferides articulars. El seu tractament es basava en la inmovilització de la zona fracturada, afavorint l'osteosíntesi, així com la cirurgia de les articulacions amb claus. Va sistematitzar el tractament dels traumatismes osteoarticulars inicialment en un petit tractat: Technik der Knochenbruchbehandlung (tècnica del tractament de les fractures). Posteriorment l'obra es va ampliar a dos i finalment a quatre volums. |
Dr. Lorenz Böhler |
La seva obra es va traduir als més importants idiomes.
La primera monografia fou traduïda al castellà
pel cirurgià argentí Lelio O. Zeno (Argentina).
Böhler, Lorenz. Technik der Knochenbruchbehandlung. 3. Aufl.
|
Böhler, Lorenz. El Tratamiento de las fracturas.
|
Böhler, Lorenz. Technique du traitement des fractures. 4ème ed.
|
Més obres de l'autor al catàleg
|
Fundà a Viena l'Unfallkrankenhause, hospital especialitzat en traumatologia. El seus deixebles, vinguts de diferents països, es van formar en aquest centre. Posteriorment, crearen moltes escoles que seguiren les tècniques de Böhler. Al nostre país, el Prof. Dr. Joaquim Trias i Pujol, en llegir la traducció realitzada pel Dr. Zeno, considerà la gran importància d'aquesta nova tècnica. El seu deixeble, Prof. Francesc Jimeno i Vidal, decidí marxar a Viena per a conèixer-la i practicar-la. |
|
El 1952, és celebrà un sopar homenatge al Professor Böhler a Barcelona. En aquesta fotografia, veiem d'esquerra a dreta el Prof. Dr. Manuel Bastos Ansart, el Prof. Dr. Lorenz Böhler i el Prof. Dr. Francesc Jimeno Vidal. |
|
Joaquim TRIAS i PUJOL |
Acabats els estudis de medicina, ingressà a l'escola de Sanitat Militar. Exercí com a cirurgià a la guerra del Rif, al nord del Marroc. Allí tingué de company al cirurgià militar Manuel Bastos Ansart i ambdós assoliren una extensa experiència en ferides de guerra. Fou catedràtic de patologia quirúrgica a la Universitat de Barcelona. Amb la reforma autonòmica dels ensenyaments especialitzà la seva clínica quirúrgica en la patologia de l'aparell locomotor. Coneixedor de l'obra de Böhler, envià al seu alumne Francesc Jimeno i Vidal a Viena.Fundà el servei d'urgències de l'Hospital Clínic on s'aplicaren les tècniques de Böhler. Juntament amb Bastos ajudà a fundar la Sociedad Española de Cirugía Ortopédica y Traumatología (SECOT) l'any 1935, quatre anys després de la fundació de la Societat Catalana d'aquesta especialitat. Fou el primer president de la SECOT. Després de la Guerra Civil visqué exiliat a França i a Andorra. Tornà a Barcelona i el govern li restituí la càtedra, però integrants del nostre claustre li varen impedir el retorn acadèmic l'any 1956. |
Dr. F. Jimeno Vidal |
Fou alumne de Joaquim Trias i Pujol i, seguint el consell del mestre,
anà a Viena per a aprendre els mètodes de Böhler.
S'impregnà profundament dels ensenyaments de l'escola
böhleriana i fou un dels més estimats deixebles d'aquesta escola vienesa.
Al recentment creat servei d'urgències de l'Hospital Clínic ensenyà als metges de guàrdia la traumatologia böhleriana, i aquesta s'anà transmetent fins les generacions posteriors. Aixi l'adveniment de l'osteosíntesi acabà amb el monopoli de la traumatologia conservadora. |
El Dr. Francesc Jimeno en una sessió clínica a Viena (1936) |
Böhler, Lorenz.
|
Traduí el primer volum publicat de l'experiència de Böhler i, posteriorment, ho feu també amb la segona edició de dos volums i finalment amb la darrera, de quatre volums. Les traduccions de Prof. Jimeno Vidal permeteren que tots els cirurgians coneixedors de la llengua castellana tinguessin accés a la moderna traumatologia austríaca i que treballessin amb la sistematització total de tècniques que aquesta va implantar. |
Böhler, Lorenz.
|
Més obres de l'autor al catàleg
Fractures de húmero dret i esquerre tractades pel Böhler en la Primera Guerra Mundial (Tirol). |
Idèntiques lesions tractades per Dr. Jimeno en la
|
Fractures de fémur tractades per Böhler amb tracció contínua. |
Fractures de fémur i de tèbia tractades per Jimeno amb
|
Dr. Manuel de Bastos Ansart |
Fins al final de la Guerra Civil havia dedicat tota la seva activitat professional a la cirurgia de guerra, tant als fronts del Rif al Marroc com, posteriorment, a l'Hospital Militar de Carabanchel de Madrid. Al Marroc tots dos treballaren amb Joaquim Trias i Pujol i l´amistat durà fins al final de llurs vides. Compartiren l'admiració per Böhler. Els joves cirurgians dels anys trenta li deuen la docència que va projectar amb les seves obres de cirurgia de guerra, de traumatologia i d'ortopèdia. Fou professor de patologia quirúrgica de la Universitat de Madrid fins que la Guerra Civil l'obligà a dedicar-se novament a la sanitat militar. Acabada la guerra pagà durament la seva pertinença a l'exèrcit republicà: fou condemnat, perdé tots els càrrecs militars, universitaris i civils; visqué exiliat a Barcelona fins al final dels seus dies. Quan es va fundar la SECOT fou el primer vice-president de la junta presidida per Joaquim Trias i Pujol.
|
Bastos Ansart, Manuel.
|
Bastos Ansart, Manuel.
|
Bastos Ansart, Manuel.
|
Més obres de l'autor al catàleg
Dr. Josep Trueta |
Alumne de Joaquim Trias i Pujol, es formà com a cirurgià a l'Hospital de la Santa Creu en el servei del Prof. Corachan. Per tal de conèixer les tècniques del Prof. Böhler, realitzà un viatge d'estudis a Viena.
Succesor del Prof. Ribas a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, fou nomenat Cap de Servei de Traumatologia. Durant la Guerra Civil tractà els ferits del front i dels bombardeigs a la ciutat. En acabar la guerra, s'exilià a Oxford i explicà als cirurgians britànics el mètode de tractament de les ferides de guerra. Allà traduí a l'anglès el seu llibre publicat en català en temps de guerra. Acabada la Segona Guerra Mundial, fou Cap de Servei i professor al Nuffield Orthopaedic Center i formà nombrosos alumnes que accediren posteriorment a la docència i a formar escoles filles de la llavor sembrada per Trueta a Oxford. En la seva obra Studies of the development and decay of the human frame va recollir i ordenar les recerques sobre l'aparell locomotor en forma de cos doctrinal. Aquest llibre ha estat fonamental en la formació de generacions de cirurgians ortopedes. |
El Dr. Trueta i la Reina Elisabeth
|
Trueta, Josep
|
Trueta, Josep
|
Trueta, Josep
|
Més obres de l'autor al catàleg
Dr. Pere Piulachs i Oliva |
Acabats els estudis de medicina es dedicà a la cirurgia i fou alumne del servei d'urgències. Allí practicà la traumatologia conservadora de Böhler. Després de la Guerra Civil guanyà Càtedra de Patologia Quirúrgica a Barcelona i a la seva, li fou afegida la càtedra vacant que va intentar recuperar Joaquim Trias i Pujol. Pere Piulachs acumulà a més de dos serveis clínics de l'Hospital, la direcció del Servei d'Urgències de Cirurgia. Amb aquesta gran dotació de llits la seva càtedra disposà d'eminents especialistes en diverses branques de la cirurgia, entre elles la ortopèdica i traumatològica. Al servei d'urgències seguiren ensenyant-se les més estrictes normes de Böhler a càrrec de les diverses promocions quirúrgiques de la postguerra. En les seves lliçons de Patologia Quirúrgica dedicà un volum a fractures i luxacions dintre de la més pura ortodòxia böhleriana. Mercès a aquesta obra tots els estudiants i els futurs cirurgians i traumatòlegs en tingueren perfecte coneixement. |
Piulachs, Pere
|
Més obres de l'autor al catàleg
Dr. F. Domenèch i Alsina |
Llicenciat en medicina el 1924 amb premi extraordinari i doctor el 1927 amb la tesi titulada Estudio experimental y clínico de la anestesia raquídea sobre la motilidad intestinal. Entre 1926 i 1939 fou col·laborador de l'Institut de Fisiologia. Desenvolupà la cirurgia experimental, constituint l'element de relació entre els serveis de cirurgia i el laboratori de Fisiologia. El 1937 publicà juntament amb Manuel Corachan, ja exiliat, l'obra Clínica y terapéutica quirúrgicos de urgencia, molt útil pels cirurgians joves en els anys de la guerra. Restà al país després de la guerra i fou represaliat durament: expulsat de la funció docent (facultat i hospital), li quedà tallada la possibilitat de la recerca i fou inhabilitat per a l'exercici professional. Hagué de dedicar-se principalment a les traduccions, i publicà diversos llibres, com Tratamiento pre y postoperatorio (1945, 2a. ed, 1948), amb Jaume Pi-Figueras; Diagnóstico y Tratamiento Quirúrgicos de Urgencia (1947; 2a. ed. 1954); i Tratamiento de las fracturas (1956), amb A. Alier Ochoa. Ens els últims temps fou cap del Servei de Traumatologia de l'Hospital de l'Esperança de Barcelona. |
Domènech-Alsina, F.
|
Més obres de l'autor al catàleg
| © Universitat de Barcelona Comentaris i suggeriments : Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació |
Edició: Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació
Última actualització: 12/04/2007 |