Recull bibliogràfic de les seves obres a la Biblioteca de Física i Química
- Boltzmann, Ludwig. A german professor's trip to El Dorado. Physics today, 1992, vol. 45, núm.1, p. 44-51
- Boltzmann, Ludwig. Gesamtausgabe. Vol. 1. Vorlesungen über Gastheorie; Vol. 2. Vorlesungen über Maxwells Theorie der Elektricität und der Lichtes; Vol. 8. Ausgewählte Abhandlungen : Internationale Tagunganlässich des 75. Jahrestages seines Todes 5. -8. September 1981. Wiesbaden : F. Vieweg & Sohn Braunschweig, 1981-1982
Reimpressió, originalment publicada, Leipzig : J.A. Barth, 1891-1920
- Boltzmann, Ludwig; Nabl, J. Kinetische Theorie der Materie. En Encyklopädie der mathematischen Wissenschaften, 1905, vol. 5, núm. 1, art.8, p. 493-557
- Boltzmann, Ludwig. Leben und Briefe. Graz : Akadesmische Druck u. Verlagsantalt, 1994
- Boltzmann, Ludwig. Leçons sur la théorie des gaz. Paris : Jacques Gabay, 1987
Facsímil, Paris: Gauthier-Villars, 1902-1905
Reimpressió, University of California Press, 1964
- Boltzmann, Ludwig. Ludwig Boltzmann: his later life and philosophy, 1900-1906. Vol. 1. A documentary history; Vol. 2. The Philosopher. Dordrecht : Kluwer Academic, 1995
- Boltzmann, Ludwig. On the relation of a general mechanical theorem to the second law of thermodynamics. En Stephen G. Brusch Kinetic Theory. Oxford : Pergamon Press, 1965-1972, vol. 2, p. 188-193, 218-228, 238-245
Obra completa de Boltzmann, en 3 volums
- Broda, Engelbert. Ludwig Boltzmann: man, physicist, philosopher. Woodbridge : Ox Bow Press, 1995
- Centenario de Boltzmann. Revista Española de Física. 2006, vol. 20, núm.4
- Cercignani, Carlo. Ludwig Boltzmann: the man who trusted atoms. Oxford : Oxford University Press, 1998
- Ehrenfest, Paul. The Conceptual foundations of the statistical approach in mechanics. Ithaca, N.Y.: Cornell University Press, 1959
Ludwig Boltzmann (Viena 1844-Duino, Itàlia 1906)
Físic austríac. Desenvolupà, amb J.W.Gibbs i J.C. Maxwell, la Mecànica estadística.
Estudià a Linz i a Viena, on es doctorà l'any 1866.
Inspirat pels treballs de Maxwell, tractà d'interpretar les lleis de la termodinàmica a partir de la mecànica de les molècules i amb mètodes estadístics. Identificà l'entropia amb el logaritme de la probabilitat multiplicat per la constant de Boltzmann.
El seu teorema H (1877) permeté d'explicar el segon principi de la termodinàmica. Formulà l'equació integrodiferencial de la funció de distribució de les velocitats (1868). Enuncià el principi d'equipartició de l'energia i demostrà la llei de Stefan a partir del cicle de Carnot (1884).
Atacat per Wilhelm Ostwald i els energetistes, les seves teories restaren comprovades amb el descobriment de les fluctuacions, especialment el moviment brownià. Entre els seus treballs, publicats als Wiener Berichte, destaquen Vorlesungen über Gastheorie i Vorlesungen über Maxwells Theorie der Elektrizität und des Lichtes.
Les seves contribucions en Mecànica estadística, han estat la distribució de Boltzmann, equació del transport o fórmula de Boltzmann ( S = k log W ) i en Termodinàmica, la llei de Boltzmann ( P=σT4 ) i la constant de Boltzmann ( NA: k = R/NA, )
Gran Enciclopedia Catalana. [en línia]. 2ª. Ed. Barcelona : Gran Enciclopedia Catalana, 1986 - [Consulta: 23 febrer 2007]. Disponible a: www.grec.cat/cgibin/heccl2.pgm