L’opoteràpia (del grec opos, suc) u organoteràpia animal, és a dir, la teràpia a base de sucs o extrets de teixits o d’òrgans animals, en especial de glàndules endocrines, fou practicada i acceptada en la majoria de les cultures.
La creença primitiva en les propietats màgico-terapèutiques dels òrgans obtinguts d’éssers vius, es perd en la nit dels temps. La utilització d’òrgans animals per a guarir certes malalties, del cos o de l’ànima, és tan antiga, o més, que la pròpia medicina.
La mitologia i la literatura clàssica ens en dóna exemples molt il·lustratius. El centaure Quiró, dit el savi, preceptor d’Aquil·les (*), que aprengué la medicina del déu Apol·lo, fortificà el seu deixeble –el més bell, àgil i valent dels guerrers hel·lènics que lluitaren a la guerra de Troia– tot alimentant-lo amb moll de l’os deporcsenglar i entranyes de lleó.
Cels, Dioscòrides, Galèi Juvenal, descrigueren l’ús d’òrgans animals: com el fetge de llop per als adolescents, el cervell d’esquirol contra l’epilèpsia, el de mussol contra el mal de cap o el d’ovella per a l’insomni. El cor del cérvol era recomanat en les malalties cardíaques i els pulmons de guineu per a la tuberculosi i, per augmentar la potència sexual o bé per a facilitar els parts, s’empraven els testicles de llebre, de corbs, de cavalls i de porcs.
En segles posteriors, destacats autors, com ara Paracels, Charas, Lemery o Dorvault, varen descriure, en les seves obres, moltes preparacions opoteràpiques i, fins i tot, els “sucs de teixits animals” foren acceptats i inclosos en les diferents farmacopees occidentals.
Si bé existia aquesta antiga i valuosa experiència empírica sobre els efectes dels òrgans animals emprats en determinades malalties, foren pocs els homes de ciència que s’interessaren en demostrar-ho.
No fou fins ben entrat el segle XVIII, en el període de la Il·lustració, que el metge francès T. Bordeu (1775) concebí la idea de les secrecions internes i escrigué: “cada òrgan actua com una fàbrica i laboratori d’un humor específic... que passa a la sang”, tanmateix no es donà crèdit a les seves observacions.
T. W. King (1836) anticipà l’activitat endocrina de la glàndula tiroide sobre el metabolisme general. Pels seus treballs, és considerat com “el pare de l’endocrinologia”.
Pocs anys desprès, el professor alemany A. A. Berthold (1849), realitzà els seus ja clàssics experiments d’extirpar els testicles a uns pollastres per, posteriorment, trasplantar-los-hi sota la pell, aconseguint, amb aquesta operació, mantenir íntegres les seves característiques sexuals.
Tanmateix, cal esperar els treballs realitzats per Brown-Séquard sobre la fisiologia i patologia de les càpsules suprarenals (1856) i la comprovació dels efectes rejovenidors en autoadministrar-se injeccions de matèria testicular procedent de testicles de gossos joves (1889), per donar fonament científic a l’antiga creença de l’eficàcia terapèutica dels òrgans animals, treballs que portarien al naixement de l’endocrinologia.
La importància que assolí la opoteràpia en la medicina de les primeres dècades del s. XX, fins a l’aïllament de la insulina per Banting i Best (1921) i la demostració dels efectes hipoglucemiants d’aquesta hormona, es fa patent tant en el nombre d’especialitats que conserva la Pharmakoteka preparades per prestigiosos laboratoris, com en les que s’esmenten en llurs catàlegs, en els que figuren, entre d’altres, preparats d’opoteràpia esplènica, gàstrica, ganglionar, hemàtica, hipofisària, oseomedular, tímica, prostàtica, tegumentària....
Cerevida: Composició: Extracte de cereals i llegums, extracte de cervell medul·lar (sic) i múscul de bou.
Ús: reconstituent, nutritiu,estats febrils, alletament, embaràs
Citoretina: Composició: pituïtària, porció cortical de les càpsules suprarenals,
Ús: ( no indicat)
Cortical: Composició: extracte de cortical suprarenal (sic)
Ús: Segons indicació mèdica.
Glandula Pineal: Composició: glàndula pineal dessecada
Ús: (no indicat)
Inyectables de extractos totales de riñón:
Composició i Ús: (no indicats)
Opocalcium: Composició: ergosterina irradiada, paratiroide, hipòfisis, Surrenina (sic), timus, fluorur de calci, glicerofosfat de cal.
Ús: raquitisme, creixement, ossificació, tuberculosi, fractures, embaràs.
Placentozimasa: Composició: Extracte total de placenta
Ús: insuficiència en la secreció làctica, dismenorrea.
Poudre Orchitique: Composició: pólvores de testicle
Ús: (no indicat)
Promonta: Composició: vitamines d’avena, massa cerebral dessecada
Ús: aliment dels nervis
Vaduril: Composició: “Vaduril” (preparat organoteràpic d’extracte maxil·lar).
Ús: per a l’odontologia, processos inflamatoris.
Tiro-Ovarina: Composició: Extracte fluid total dels principis actius de les glàndules ovàriques i tiroides.
Ús: amenorrees, dismenorrees, obesitat, reumatisme crònic i mixedema.
Vino Hepaserol: Composició: extracte sec de fetge fresc.
Ús: antianèmic, reconstituent.
(*) Fill de la nimfa Tetis i de Peleu; la seva mare, per tal de fer-lo invulnerable i immortal, el submergí en les aigües de la llacuna Estígia que, en cobrir-li tot el cos, el protegiren totalment excepte el taló per on el subjectava, essent aquest el seu únic lloc vulnerable.
Iris Figuerola i Pujol (Museu de la Farmàcia Catalana)
Manuel Subirà i Rocamora (Fun. Concòrdia Farmacèutica)
Isabel Causadias i Domingo (Becària de col·laboració)
Barcelona, 1 de marzo de 2006
