El manuscrit 12 conté l'Orator, el Brutus i el De senectute, de Ciceró, així com el De remediis fortuitorum, de Sèneca, el 358 el De officiis, De paradoxis i De somno Scipionis del mateix autor, mentre que en el 752 trobem les Polítiques i Econòmiques d'Aristòtil, en versió llatina de Leonardo Bruni d'Arezzo.
Els tres manuscrits es poden datar entre 1450 i 1470, són escrits sobre vitel·la i presenten una lletra humanística molt similar, probablement fruit d'una sola mà. L'ornamentació del conjunt en revela també un origen comú, més evident en els manuscrits 12 i 752, en què les caplletres tenen una filigrana de llaceries simple, però molt bonica, amb la particularitat de la decoració de l'or de la lletra. El manuscrit 358, en canvi, exhibeix unes inicials més ornamentades, amb bèsties i putti, encara que l'or, en aquest cas, no sigui decorat.
Es conserva parcialment l'enquadernació original d'estil mudèjar dels manuscrits 12 i 358, mentre que la del 752 és posterior, en pergamí. Tots tres procedeixen del convent de carmelitans descalços de Sant Josep de Barcelona.
L'aparença senzilla i sòbria, tot i que extraordinàriament acurada, dels tres manuscrits, ens remet a un mateix origen italià. La seva presència a Barcelona revela l'interès que despertaven aquests tipus de còdexs a les biblioteques catalanes del segle XV, així com els lligams culturals que existien entre Catalunya i el nord d'Itàlia.
Marc Mayer. "Manuscrits de biblioteques renaixentistes il·lustres a la Biblioteca Universitària de Barcelona". En: Miscel·lania Aramon i Serra. Estudis de llengua i literatura catalanes oferts a R. Aramon i Serra en el seu setantè aniversari. Barcelona, 1980
