Mestre, periodista i polític. El 1914 es deplaçà a Barcelona on s’incorporà als cercles republicans catalanistes dirigits per Francesc Layret i Marcel·lí Domingo, organitzats primer en el Bloc Republicà Autonomista i després en el Partit Republicà Català. El 1917 s’exilià a França, el 1918 ingressà a la Federació Catalana del PSOE i el 1919, amb la vinguda de la Dictadura de Primo de Rivera, s’exilià novament, aquest cop a l’Argentina, on es naturalitzà argentí, s’integrà al Partit Socialista Argentí i dirigí el setmanari bilingüe "Nación Catalana" (1923-30). El 1930, una campanya de premsa l'obligà a anar-se'n a l'Uruguai.
Amb la proclamació de la República Espanyola (1931), tornà a Catalunya de la mà de Manuel Serra i Moret, s’incorporà als òrgans de direcció de la Unió Socialista de Catalunya (USC) i dirigí la tercera època del setmanari socialista "Justicia Social" (1931-36). El 1932 fou elegit diputat a les primeres eleccions al Parlament de Catalunya, el 1934 entrà a formar part del primer govern Companys com a Conseller d’Economia i Agricultura i organitzà el Consell Superior de la Cooperació i la Caixa de Crèdit Agrícola i Cooperatiu. El 1934, participà en els fets del Sis d'Octubre i condemnat a trenta anys de reclusió major al penal d'El Puerto de Santa María (Cadis). El febrer del 1936, en triomfar el Front Popular, fou alliberat i ocupà novament el departament d'agricultura i economia. A partir d'aleshores impulsà la tendència esquerrana de la USC, que portà a la unificació de les seves joventuts amb les del Partit Català Proletari (abril del 1936) i a la formació (juliol del 1936) del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), del qual fou nomenat secretari general.
Durant la guerra civil, els anys 1936 i 1937 ocupà els departaments d'economia, de serveis públics, de proveïments, de treball, obres públiques, de justícia i d'economia del govern de la Generalitat i mantingué una estreta relació personal i política amb Lluís Companys. Alhora participà activament en la política d'unitat amb la CNT i firmà en nom del PSUC el pacte d'unitat sindical (agost del 1936). Assistí a les reunions plenàries del Partido Comunista Español i presentà l'informe polític a la Primera Conferència nacional del PSUC (juliol del 1937) després d'atacar la política del POUM i de la CNT.
En acabar la guerra s'exilià a França, passà a Moscou (maig del 1939), després a Mèxic (agost del 1940) i a Cuba (1945). Durant aquests anys encapçalà el procés de bolxevització i depuració del PSUC i publicà les seves obres de major projecció teòrica, en particular La Nació en la nova etapa històrica (1944).
El 1945, amb el triomf de la victòria aliada a la segona Guerra Mundial, tornà a França des d’on dugué a terme una política d'independència orgànica del PSUC respecte al Partido Comunista de España per la qual cosa el 1947 fou apartat de la direcció i el 1949 expulsat i acusat de titista i d’agent de l’imperialisme. Després de ser objecte d'una temptativa frustrada d'assassinat, es refugià a Sallagosa (Alta Cerdanya), i l'abril del 1951 entrà clandestinament a l'estat espanyol amb la intenció de fer-se amb el control de l’organització del PSUC a l’interior, fet que provocà que la direcció comunista a l’exterior l’acusés de delator i de col·laboracionista del règim franquista. El 1954 fou detingut a Barcelona, en circumstàncies encara no aclarides, jutjat i condemnat a trenta anys de presó. Morí al penal de Burgos el 7 de maig de 1958. L'any 1985 les seves despulles foren traslladades a Barcelona.
