La Biblioteca de la Universitat de Barcelona, en comparació amb les grans biblioteques universitàries europees, entra tard i de forma discontínua en la història, fet que no afavoreix la conservació del patrimoni bibliogràfic medieval de la Universitat, fundada al segle XVI.

El 1863, quan s'inicien les obres de l'actual emplaçament de la Universitat, Elies Rogent projectà la distribució dels espais interiors atribuint a la Biblioteca un conjunt d'espais al pis principal, la qual cosa era una mostra clara del prestigi que tenia el fons bibliogràfic dipositat provisionalment al convent de Sant Joan de Jerusalem, provinent de la desamortització i que contenia el llegat de les principals biblioteques conventuals barcelonines, hereves alhora de grans bibliòfils, que li aporten uns fons molt rics en totes les branques del saber. Aquest fet contribueix a que esdevingui una de les primeres biblioteques de Catalunya i de l'Estat.

Durant el període republicà la Biblioteca Pública i Universitària passa a constituir una part del Patrimoni universitari. Segons un Decret de 1r de juny i Ordre de 7 de setembre de 1933 la Biblioteca passa a ser regida i sostinguda pel Patronat, que ha de canalitzar les dotacions que li arriben dels pressupostos generals de l'Estat i aportar-ne de propis.

S'organitzen seminaris amb la seva biblioteca adscrita i es posen en marxa projectes de cooperació entre diferents facultats afins per tal de racionalitzar i estalviar recursos.

El 1984, i per primera vegada, la Biblioteca de la Universitat de Barcelona compta amb pressupost propi. Fins aleshores, llibres, revistes i tot tipus de material s'adquirien a les facultats, departaments i càtedres.

El 1985 s'aprova l'Estatut de la Universitat de Barcelona en el qual, a l'article 56, es defineix una nova estructura de la Biblioteca en què es creen àrees tècniques de gestió  i processament, així com  àrees d'especialització, d'acord amb el contingut i l'organització interna de les divisions.(1)

El 2004 es crea el Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació de la UB, davant de la necessitat d'adaptar les biblioteques universitàries al nou  Espai Europeu d'Educació Superior (EEES) i a l'Espai Europeu de Recerca (ERA) en què es configura un nou marc d'ensenyament universitari basat en l'aprenentatge,  la recerca, el desenvolupament i la innovació.

El CRAI integra els serveis de biblioteca, el suport a la docència i el servei de Publicacions i Edicions. Aquesta nova estructura suposa l'eliminació de les àrees, però  el model de Biblioteca seguirà sent la d'un servei únic que inclou totes les biblioteques de Centre.

El gener de 2007 a causa d'una reestructuració de l'equip de direcció de la UB i una reorganització de la Gerència, el servei de Publicacions i Edicions deixa de formar part del CRAI.

(1) ALCOLEA, Santiago ... [et al.]. La Biblioteca de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Publicacions Universitat de Barcelona, 1994. 189 p. 84-475-0534-0.