Imatge de diagramació
Logo Universitat de Barcelona Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació. CRAI Imatge de diagramació
icona del mapa del web Mapa icona del cercador Cercador Imatge de diagramació Imatge de diagramació Inici CRAI Inici UB Imatge de diagramació
Imatge de diagramació
Imatge de diagramació
CRAI Biblioteques
 
   
Imatge de diagramació
Pàgina inicial > CRAI Biblioteques > Reserva > Vitrines anteriors > L'òpera a Barcelona a mitjan segle XVIII. > papers estampats > 
Papers estampats emprats com a cobertes a la col·lecció de llibres d'òpera de la Biblioteca de Reserva Imatge de diagramació

 

L’any 1799 el francès Louis Robert (1761-1828) va patentar la primera màquina per a fer el paper continu o mecànic. Això no obstant, van passar uns anys fins que els maquinismes adients van a estar a punt per elaborar llargues tires de paper.
Així, doncs, fins a mitjan segle XIX el paper es feia artesanalment, a mà, que comportava un llarg procés, dins els molins paperers. Els fulls de paper tenien – i tenen- diferents mides d’acord amb la forma del motlle que recull la pasta que esdevé el paper.

Segons la definició de Joan Amades (1890-1959) el paper bonic o paper de guardes s’usava igualment per a cobertes. I així es mostra en aquests llibres de la segona meitat del segle XVIII. L’estampació i ornamentació luxosa dels fulls de paper es practicava en determinats indrets d’Europa, com Alemanya, Italia, França i Espanya. Possiblement aquestes enquadernacions es copiaren dels llibrets operístics que s’editaven pel teatre de l'Òpera de San Carlos de Nàpols durant el regnat del rei borbó.

Diferents tècniques d’estampació

• El gravat en fusta o xilografia s’ha utilitzat a Europa des del segle XIV per a l’impressió de llibres. A partir de la invenció de la imprenta va quedar exclusivament per a la reproducció d'imatges. Les planxes o motlles de fusta s’han adaptat a diferents mides i usos per a l’estampació de naips, teixits (indianes), papers de guardes, papers pintats per entapissar parets, etc.

• Els papers daurats i gofrats tenen l’aparença de cuirs repussats i a partir del segle XVII, a Alemanya, s’aconseguiren exemplars de molt bona qualitat gràcies a les planxes de coure gravat per mitjà d’una premsa o tòrcul, més l’aplicació d’aliatges de llautó, estany o altres substituts del pa d’or. Amb l’aplicació de vernissos i tintes metàl·liques també s’obtenia un material sumptuós i de luxe.

• L’estampat de l’anomenat marbrejat o jaspi sobre paper ens remet a una tècnica oriental anterior al segle XII. Posteriorment es va estendre per Europa. A mitjans segle XVIII Itàlia i Espanya aporten innovacions al repertori tradicional conegut.
No és un sistema d’estampació directa sobre el paper, sinó que s’ha de preparar una cubeta o recipient amb un líquid determinat sobre el qual s’aboquen els colors triats que queden surant a la superfície tot formant formes desiguals. Es submergeix el paper i els colorants es traspassen per simple contacte. Cada paper o model és únic i irrepetible.

• La tècnica coneguda com de l’engrut consisteix en escampar els pigments desitjats (generalment dos o tres colors) barrejats amb l’enganxall que forma l’engrut, per damunt del paper. Amb l’ajuda d’estris petits, com ara pues de fusta, pintes o els mateixos dits de la mà, es van elaborant figures senzilles i elementals de manera ràpida abans d’assecar-se la pasta indicada. Els exemplars més antics que es coneixen estan fets al segle XVII a Nuremberg. A final del segle XVIII ja es feia a bona part d’Europa. De fet, els materials indicats, són els emprats pels tallers d’enquadernacions d’arreu.

                                                     Vitrina

GLOSSARI:

Paper a la forma: paper fet a mà, a la tina, de fibres de draps (cotó, lli, etc) elaborat amb la forma o motlle.
Paper gofrat: paper amb relleu obtingut per mitjà de motlles o planxes metàl·lics calents.
Indiana: Teixit de cotó o fustam (barreja de lli i cotó) estampat artesanalment, amb motlles de fusta, amb motius florals d’inspiració oriental.
Chinoiserie: Terme francès emprat per definir decoracions o obres artístiques inspirades amb formes dels països orientals.

 

 

=================

 

M.Teresa Canals Aromí
Barcelona, 19 de novembre del 2011.

 
Versió per imprimir Telèfons d'informació Directori de la UB
versió per imprimir
Telèfons
Directori UB
 
Imatge de diagramació
Imatge de diagramació Imatge de diagramació Imatge de diagramació Imatge de diagramació
  © Universitat de Barcelona
Edició: Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació
Última actualització: 24/11/2011