Ulisse Aldrovandi un científic entre l’antiguitat i la modernitat

Ulisse Aldrovandi (1522-1605) fou un naturalista enciclopèdic bolonyès que consagrà la seva vida a la cerca i a la col·lecció de mostres naturals que va aconseguir de formes molt diverses. Per l’afany que mostrà en la catalogació sistemàtica d’aquests exemplars se’l considera precursor de Linné.

Va ser el primer professor de ciències naturals a la Universitat de Bolonya amb la càtedra anomenada Lectura philosophiae naturalis ordinaria de fossilibus, plantis et animalibus, activitat que començà l’any 1561.

La seva figura és important en el context de la revolució científica d’aquells temps, ja que se situa a mig camí entre l’antiga imatge aristotèlica i pliniana del savi i el científic modern que necessita observar i comprovar les lleis teòriques a través de la seva pràctica directa. Per aquest motiu, va concentrar els seus esforços en l’obtenció d’imatges molt realistes preses dels models naturals. Els seus llibres, la majoria dels quals van ser publicats pòstumament, van ser il·lustrats amb aquests gravats de gran qualitat artística i científica, realitzats per un grup de pintors que treballava sota la seva direcció.