L'any 1937, en plena guerra civil espanyola, el govern de la República va participar a l’Exposition internationale des arts et techniques dans la vie moderne, coneguda popularment com l’Exposició Internacional de París de 1937. La guerra civil que s’estava vivint a Espanya comportà un canvi en la concepció del projecte, incialment més encarat a l’exaltació dels avenços tècnics dels diferents països, i el Pavelló espanyol s’acabà convertint en un testimoni de la tràgica situació política del país: “El carácter que debe tener la Sección Española de la Exposición (…) puede y debe representar el momento presente y el esfuerzo maravilloso del pueblo español por defender su independencia y la causa de la paz en el mundo”.

L’edifici del Pavelló de la República, va ser concebut pels seus arquitectes –Josep Lluis Sert i Luis Lacasa- com un contenidor buit, gairebé sense parets i amb tres plantes. L’edifici deixava la planta baixa lliure comunicada amb un pati que, cobert amb una lona, feia la funció d'auditori. A la primera planta s'hi accedia per una escalinata i a la segona per una rampa, tot i que també existia un accés en vertical a l'interior de l'estructura. L'edifici es construí amb una gran limitació de temps i materials, així com adaptant el pla de construcció a un terreny irregular, amb pendent i amb l'obligació de respectar els arbres en el terreny assignat.

L’edifici adquirí una finalitat bàsicament cultural i de propaganda per fer saber al món la situació que s'estava vivint a Espanya, definir amb precisió els objectius del govern i remarcar la lluita heroica del poble espanyol. Així, a l'interior (i a la façana que actuava a manera de gegantesc plafó exhibidor), s'hi exposaren durant poques setmanes cartells, fotografies, fotomuntatges, proclames, plafons informatius, així com obres d'art i d'artesania, enviades directament des d'Espanya pels governs central i autonòmics i diversos sindicats. Gran part de les obres exposades pretenien proclamar a l’opinió pública la situació en què es trobava Espanya abans i després de la República, i amb la situació de guerra.

Contruït aleshores amb una gran limitació de temps i materials -fruit de les circumstàncies d'aquell difícil moment-, suposà una important fita arquitectònica del moment, tant per les aportacions que feia, com per les seves relacions amb l'avantguarda artística del moment. Allí Pablo Picasso exposà el seu famós Gernika, al costat d'obres d'altres artistes com la Font de Mercuri de Calder, l'escultura de Julio González La Montserrat, el Segador de Miró o El pueblo español tiene un camino que conduce a una estrella, d'Alberto Sánchez (que presidia l'exterior del Pavelló). Cal destacar que moltes d’aquestes obres van ser executades expressament per a ser exposades al Pavelló i representen el compromís i la solidaritat dels creadors amb la tràgica realitat que s’estava vivint a causa de la guerra civil.

Amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992 l'Ajuntament de Barcelona encomanà a l'estudi dels arquitectes Ubac/Espinet la realització d'una rèplica del Pavelló de la República que s’havia presentat a l'Exposició Internacional de París del 1937 (i que va ser destruït en acabar aquesta). Avui, aquest emblemàtic edifici cedit per l'Ajuntament de Barcelona a la Universitat de Barcelona, està ocupat per la Biblioteca del Pavelló de la República, que posseeix un dels fons més importants a nivell mundial sobre Segona República, Guerra Civil, Franquisme, Exili i Transició a Espanya, i especialment a Catalunya, i el Centre d'Estudis Històrics Internacionals. Encara avui, al pati obert del Pavelló de la República on per primera vegada Picasso va exposar el famós Gernika, podreu contemplar-ne una reproducció.