|
La Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona us presenta una petita mostra del seu fons bibliogràfic i documental relacionat amb el referèndum de la Constitució espanyola, amb motiu del trentè aniversari de la seva celebració.
Antecedents
Amb la mort de Franco (20 novembre 1975), la proclamació de Joan Carles I com a rei d’Espanya (22 novembre 1975) i la ratificació per referèndum de la Llei per a la Reforma Política (15 desembre 1976) començava a l'Estat espanyol la transició cap a un règim democràtic després de gairebé 40 anys de dictadura.
El 1977, després de les primeres eleccions generals celebrades el 15 de juny, el recent constituït Congrés dels Diputats va nomenar una Comissió Constitucional que va designar la ponència encarregada de redactar l’avantprojecte de Constitució, i que era formada per: Gabriel Cisneros Laborda (UCD), Gregorio Peces Barba (Socialistas del Congreso), José Pérez Llorca (UCD), Miquel Roca Junyent (minoria catalana) i Jordi Solé Tura (PCE). Després dels tràmits parlamentaris pertinents, el 31 d’octubre de 1978 el Congrés i el Senat van aprovar el 2on. projecte de Constitució (el primer text va rebre més de 3100 esmenes) i, tot seguit, el 8 de novembre de 1978, el rei va sotmetre el text a referèndum.
La campanya electoral
Els partits de l’anomenat “consens” (AP, UCD, PSOE i PSC (PSC-PSOE), PCE i PSUC, CDC i UDC) es van bolcar en la realització d’actes informatius i mítings demanant el Sí en el referèndum.
No tothom, però, estava a favor de la Constitució. Els sectors de l’extrema dreta (Carlins, Falangistes, Fuerza Nueva, Frente Nacional de la Juventud, etc.) i de l’esquerra radical (POUM, OCE-BR, MC, OEC, ORT, LCR), per motius òbviament ben diferents, van fer campanya demanant el No a la Constitució o, com a mal menor, l’abstenció.
Els partits independentistes (PSAN, ERC, HB, BNPG, etc.) de les anomenades “nacionalitats històriques” al text constitucional (Catalunya, País Basc i Galícia) van demanar el No. Pel que fa als partits nacionalistes, mentre a Catalunya (CDC i UDC) van demanar el Sí, al País Basc (PNB) es van decantar per l'abstenció.
En relació a les organitzacions sindicals, la CNT i CCOO van fer campanya per l’abstenció, la UGT i el SU pel Sí, i altres grups, com per exemple el BCT, pel No.
La societat civil també va mobilitzar-se en contra o a favor del text constitucional a través de diverses plataformes (Comitè Català contra la Constitució espanyola, Junta española del No a la Constitución, Frente Canario por la abstención, etc.).
Els resultats
La Constitució espanyola va ser aprovada en referèndum el 6 de desembre de 1978 amb una participació global d’un 67,7% (87,79% Sí, 7’91% No, 3’53% Blancs i 0’75% Nuls) i una abstenció del 32’33%. A Catalunya, la participació va ser més elevada (68’94%), al País Basc, en canvi, no va arribar al 46 %.
Sancionada el 27 de desembre del 1978 pel rei Joan Carles I, la Constitució va representar un canvi del règim polític a l’Estat espanyol. D’una banda va clausurar la dictadura del general Franco i d’una altra va proclamar els drets fonamentals, les llibertats públiques, la divisió de poders, la sobirania popular i un Estat social i democràtic de dret que adoptà com a forma de govern la monarquia parlamentària.
Després de 30 anys de la seva aprovació, però, són moltes les veus que reclamen una reforma de la Constitució. El fet que aquell acord majoritari del 1978 estigués en gran part condicionat per l’exèrcit i el record molt fresc de la guerra i la Dictadura, va donar lloc a un text que, no només conté elements del franquisme (paper de l’exèrcit, indissoluble unitat de la nació espanyola, etc.), sinó que fa gairebé impossible, a diferència d’altres sistemes constitucionals europeus molt més dinàmics (Llei Fonamental de Bonn, constitucions francesa o italiana), qualsevol reforma constitucional.
També coincideixen en voler reformar la Constitució, però en aquest cas per liquidar l'anomenada "Espanya de les autonomies", l'extrema dreta, determinats sectors de l'Església, alguns mitjans de comunicació i certs elements dels partits polítics d'àmbit estatal (PP i PSOE).
Inici
Inici
Al catàleg de la Universitat de Barcelona
Text de la Constitució espanyola de 1978
Sobre la Constitució espanyola de 1978
La Constitució espanyola al web
Constitución española (pàgina oficial del Congreso de los Diputados)
Text de la Constitució espanyola
La Constitución: historia
La Constitució espanyola: 25è aniversari (1978-2003)
La Constitución cumple 25
Els pares de la Constitució (Viquipèdia)
Referéndum sobre el Proyecto de Constitución
Exposición sobre la Constitución española. La campaña del referéndum
Inici
Si desitgeu consultar més informació sobre aquest període us recomanem visitar el recull web específic sobre La Transició Democràtica (1975-1983) elaborat per la Biblioteca del Pavelló de la República.
Inici
|
|
|
