Títol: Sobre Hannah Arendt

Hannah Arendt neix el 14 d´octubre a Hannover, Alemanya, filla única de pares jueus d´origen rus. Òrfena de pare als set anys, no va tenir una infància massa feliç. Imatges: 1 - 2 - 3 - 4- 5

Formada a Königsberg (el poble de Kant), estudia filosofia i teologia a la Universitat de Marburg sota la direcció de Martin Heidegger, amb qui manté un breu romanç.

Es trasllada a Heidelberg i publica la seva tesi –dirigida per Karl Jaspers– El concepte de l'amor a San Agustín. Es casa amb Günther Stern i s'instal·la a Francfort

És inhabilitada per l'ensenyament en universitats alemanyes per ser jueva. Coneix a Rahel Varnhagen, a la qual dedica l´obra Rahel Varnhagen. La vida d'una jueva alemanya, que publica a finals dels 50. Lluita contra el nazisme i a la tardor del 33 escapa a París, on treballa rescatant nens jueus per a enviar-los a Palestina.

Realitza el seu primer viatge a Palestina. Treballa a la lliga internacional contra l'antisemitisme i a partir de 1938 a l'Agència jueva de París. Es divorcia de Stern el 1937 i el 1940 es casa amb Heinrich Blücher, militant comunista. Coneix a Sartre i Walter Benjamin.

És deportada al camp de Gurns el 1940. Gràcies al seu espòs, aconsegueix un visat per a viatjar als Estats Units.

Comença a col·laborar amb el setmanari alemany “Aufbau”. El 1944 dirigeix els treballs de la Comissió per a la reconstrucció de la cultura jueva europea.

Es converteix en directora de l'Organització per a la reconstrucció de la cultura jueva.

Assoleix la ciutadania nord-americana. Apareix Els orígens del totalitarisme. La tercera part es publica sota el títol El sistema totalitari, el 1972. La primera part el 1973 titulada Contra l'antisemitisme, i la segona, L'imperialisme, el 1982. Obté la nacionalitat americana.

S´edita a Frankfurt Els orígens del totalitarisme. La condició humana, el 1958.El 1960 obté el premi Lessing en Hamburg.

Publica La crisis de la cultura i Entre el passat i el futur. A Tel-Aviv segueix pel “New Yorker” el procés contra Adolf Eichmann, el dirigent nazi que romania amagat a Buenos Aires i que va ser segrestat per Israel per jutjar-lo. Eichmann se suïcida el 31 de maig.

Els seus articles sobre el procés de Eichmann es reuneixen en el seu polèmic Eichmann a Jerusalem. És acusada de deshonrar el judaisme. “Nouvel Observateur” reprodueix extractes de les reaccions el 1966 sota el títol “Hannah Arendt és nazi?”. Els moviments estudiantils descobrixen i donen suport a De la mentida a la violència. Professora a Chicago. Pronuncia un discurs al funeral de Jaspers. Participa en el volum commemoratiu dels vuitanta anys de Heidegger Mélanges.

Apareix De la mentida a la violència i el 72, Crisi de la república. Mor a Nova York, el 4 de desembre de 1975, després d'un atac al cor. És enterrada al Bard College a Nova York, on el seu espòs va ensenyar durant molts anys.

Darreres imatges: 6 - 7 - 8 - 9