"(...) j'y explique par des raisonnemens chymiques & méchaniques, les qualités & les vertus que j'ai attribuées a chaque aliment".
(L. Lémery (1677-1743), metge, botànic i químic, autor de l'obra, "Traité des aliments" (1702)

De sempre, l'aliment ha estat un element directament relacionat amb la salut. A l'època hipocràtica, el coneixement i prescripció dels aliments més adequats era, juntament amb l'aplicació de mesures higièniques de caràcter individual, un dels components essencials de la Dietètica. 

Els progressos de la química, la terapèutica i la medicina en general, produïts a partir de finals del segle XVIII,  varen permetre un millor coneixement dels aliments i de les seves propietats, àmbit en el que la figura del farmacèutic, gràcies als seus coneixements, va adquirir un paper molt destacat.
 
És per això que, si bé el principal objecte d'estudi ha estat de sempre el MEDICAMENT, també ho ha estat l'ALIMENT emprat com a remei, ja sigui per les seves propietats o bé en diferents tipus de formulacions, com a vehicle d'administració de principis actius. Aquest coneixement dels aliments explica, en bona part, la presència de la Bromatologia als estudis de Farmàcia. 

En analitzar amb detall aquests dos àmbits, hom pot observar l'existència d'una zona fronterera que en molts casos és difícil d'establir amb precisió. Així neix el concepte d'ALIMENT-MEDICAMENT, del que es poden trobar nombrosos exemples al llarg dels darrers dos segles i un exemple dels quals es presenta en aquesta mostra que acompanya l'exposició de documents del fons del CRAI.

Barcelona, 9 de desembre de 2009