Nascut el 23 de febrer de 1927 a l’Ametlla de Segarra (Lleida), Magí Pont Mestres estudià Peritatge Mercantil al Col·legi de les Escoles Pies de Sarrià, i Professorat Mercantil a l’Escola d’Alts Estudis Mercantils de Barcelona. Llicenciat en Dret i Ciències Econòmiques, i doctorat a la Universitat d’Oviedo gràcies a la seva tesi sobre El problema de la resistencia fiscal, el 1967 va guanyar per oposició la Càtedra d’Hisenda i Comptabilitat Públiques i Legislació tributària de l’Escola de Comerç de Pamplona.
Ja a Barcelona, després d’una segona oposició, va obtenir una plaça a l’Escola d’Alts Estudis Mercantils (actualment, Escola Universitària d’Estudis Empresarials), on ocupà la càtedra d’Hisenda Pública i Dret Tributari durant 30 anys. El 1973 fou escollit director de l’Escola, càrrec que exerciria fins al 1984.
El 1967 fundà, junt amb altres 20 professionals, l’Associació Espanyola d’Assessors Fiscals (AEDAF), i el 1968 fou escollit president de la delegació de Catalunya de l'Institut de Censors Jurats de Comptes d’Espanya, entitat de la qual seria president estatal entre 1972 i 1989.
El 1974 va ingressar com a membre numerari a la Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres. Fou diputat al Congrés per Barcelona per Coalició Popular i president de la Comissió de Pressupostos entre 1986 i 1989.
Fou membre d’honor de la Reial Acadèmia de Doctors i, des de 1993, director-fundador del Màster en Assessoria Fiscal de l'IL3.
Magí Pont Mestres, professor emèrit de la UB, morí a Barcelona el 9 de març de 2008.
