Joaquim Carreras i Artau nascut a Girona en 1894 i mort a Tiana en 1968. Fou filòsof i historiador de la filosofia. Exercí la docència tant en l'ensenyament mitjà com a la Universitat de Barcelona, d'on fou dotze anys professor auxiliar i, desprès, catedràtic entre els anys 1951 i 1964.

Es dedicà intensament a la recerca historicofilosòfica. Entre les aportacions més importants cal destacar les seves investigacions a l'entorn de Ramon Llull i, especialment, d'Arnau de Vilanova, les quals formen part de l'obra Historia de la filosofía española: filosofía cristiana de los siglos XIII al XV (1934-43), que va redactar junt amb el seu germà Tomàs Carreras i Artau.

Fou membre de la Secció de Ciències de l'Institut d'Estudis Catalans (1944) i de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1955), president de la Société Internationale pour l'Etude de la Philosophie médiévale (1964) i mestre de l'Escola Lul·lística de Mallorca.

Entre les seves obres es troba La filosofía universitaria en Cataluña durante el segundo tercio del s. XIX (1964) i nombrosos estudis sobre Arnau de Vilanova, i edicions crítiques sobre les seves obres espirituals.